dijous, 12 d’agost de 2010

SÓC PORTERA PERQUÈ M'AGRADA EL PEBROT ESCALIVAT


Ser portera té trenta mil avantatges i un sol inconvenient. L'inconvenient és que a l'estiu passes molta calor. I els trenta mil avantatges us els diré un altre dia perquè avui no tinc prou espai per escriure'ls tots.
Jo, quan vaig començar a patinar, no sabia que volia ser portera. Només veia els avantatges de ser jugadora, et mous per tota la pista, et veuen la cara, tens molts companys que són com tu, et vesteixes molt ràpid... i per sobre de tot, fas gols. Molts o pocs, però els jugadors, a vegades, fan gols, i els gols que fan els apunten al marcador i tothom veu que tu has fet una cosa important. I per tot això jo pensava que seria jugadora. Però un dia, en un restaurant, vaig descobrir que, a mi, el que de veritat m'agrada, és ser portera. Aquell dia va ser un dia molt especial. Especial perquè vaig triar definitivament, i especial perquè em vaig inventar la meva primera teoria-experiment. Les teories-experiment són coses que he pensat jo i que ningú més del món les ha pensat abans que jo. La TE1 (teoria experiment 1) s'anomena també: "Sistema per saber si un nen o una nena seran jugadors o porters". I consisteix en el següent: Es pren el nen i se'l convida a dinar a un restaurant, li entregues la carta i esperes a veure què tria.
Si tria macarrons o carn arrebossada serà jugador. Gairebé tots els nens trien macarrons perquè gairebé tots els nens volen ser jugadors.
Si no tria ell i trien els pares està clar que serà jugador. No sé perquè però molts pares i moltes mares volen fills i filles que mengin macarrons i no volen de cap de les maneres fills ni filles que facin de porter.
Si no tria res potser és que no vol jugar a hoquei.
Si tria bacallà amb samfaina, bròquil amb patata o estofat de bou amb cous-cous és molt probable que sigui porter.
Aquell dia, quan el cambrer va arribar a la meva alçada, em va dir: Macarrons i carn arrebossada, no? Jo, vaig fer el cor fort, i vaig dir: No, jo, pebrot escalivat amb arengada. I en aquell moment vaig sentir que mai a la vida deixaria que em servissin un plat de macarrons, que jo el que de veritat volia era ser portera.
Alguna vegada, però, la TE1 no acaba de funcionar. La Nora, una jugadora del meu equip, sempre que pot menja pop a la gallega, i jo, si els fa el meu pare, també menjo macarrons... Però és que la Nora ajuda molt en defensa i jo, en els entrenaments, algun dia marco algun gol... Encara que mai no puja al marcador...

3 comentaris:

MarBlau ha dit...

L'has clavat noia !. Sobre tot amb això que dius " si trien els pares serà jugadora". M'agraden els teus escrits.

Salutacions,

Marga ha dit...

M'encanta la teva Teoria-Experiment 1 !!!!! Un petó Ada !!!

Braçdeferro ha dit...

Ves per on, en Xin-Xan no serà porter!!
Genial Ada.