dimarts, 14 de setembre del 2010

LA MEVA BOLA ROSA

Tinc una bola rosa. Una bola d’hoquei, és clar. Preciosa, rodona, llisa i superneta. I rosa, és clar. Me la va comprar el pare una vegada que vam anar al Torneig de les 4 Copes a Voltregà. I des d’aquell dia la cuido, la netejo, la vigilo, la passejo, li parlo, jugo amb ella i li ensenyo moltes coses per a què arribi a ser la millor bola rosa del món.

L’Eloi, el meu germà, diu que és superabsurd pretendre ensenyar a una bola rosa. Però la meva bola és molt i molt llesta. I poc a poc, anirà aprenent-ho tot … Tot menys una cosa.

I l’Eloi també diu que és de megatontos tenir una bola i no fer-la servir. Però jo sí que la faig servir. La meva bola fa de tot. La meva bola roda, gira, corre, salta, baixa escales, puja en ascensor, seu al sofà, dorm al meu llit, a vegades va al cole dins la meva motxilla, juga al pilla-pilla, s’amaga a la capsa dels Lego, … La meva bola sap fer de tot … De tot menys una cosa.

I l’Eloi també diu que és hiperestúpid portar una bola rosa a tot arreu. Però a mi m’és igual el que digui l’Eloi. La meva bola ha estat a casa de la Martina i a casa els avis, i ha estat al cine, al Parc de Nadal, a Amposta i fins i tot a Santander … La meva bola ha estat o estarà a tots els llocs del món … a tots els llocs menys a un.

I a més a més diu qué és ultraridícul parlar amb una bola d’hoquei. Però si la mare parla a les plantes i el pare parla a l’ordinador no és tan extrany que jo li digui quatre coses a la meva bola rosa. Quatre coses molt i molt importants … Sobretot una.

L’Eloi, però, insisteix que és requeteplasta tractar una bola rosa com qui tracta una mascota. Però jo no la tracto com si fos una mascota, no la tracto com al meu gat Lu. Ni li dono de menjar ni la pentino. A vegades la banyo, però aprofitant que em banyo jo per a no malgastar aigua. I a l’hivern la poso apropet del radiador, i quan no està la mare la deixo lliscar pel passadís, i si està molt cansada la col·loco al calaix dels mitjons i la tapo amb un buff. Però no penseu que és una bola consentida. La meva bola rosa sap on està el límit … sobretot un.

I és que la meva bola rosa arribarà a ser la millor bola rosa del món. I quan juguem, les dos, el partit més important de la nostra vida la meva bola rosa sorprendrà el món perquè ho sabrà fer tot, perquè ho farà tot superbé, perquè estarà a tot arreu, perquè recordarà tot el que li he ensenyat, perquè sabrà quin és el límit … I és que la meva bola rosa no entrarà, de cap de les maneres, dins la meva porteria. Fins aquí podríem arribar … La meva bola rosa té molt clar que és la bola rosa d’una portera.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

JORDI -
Genial, m'encantat.
Records a tots i fins aviat

Xavigur ha dit...

Fantàstic relat.
Enhorabona

Anònim ha dit...

Ara sé perquè els àrbitres no ens deixen jugar amb boles roses!!!