Diu la mare que totes aquestes històries de patins i de monstres que a vegades us explico, diu que les posarem en un llibre, i que els nens i les nenes que juguen a hoquei - o els que no juguen, o els seus pares i mares, o aquells que vulguin - les podran llegir al llit abans d'anar a dormir...
... Al llit? Abans d'anar a dormir? Quin horror! Obriràs les tapes i apareixeran taràntules de mil potes, saltaran de les pàgines dracs que escupen foc i es ficaran entre els llençols homes amb cap de serp que mengen nens amb patins, ... No, no, noooo!!! No vull! De cap de les maneres!!!
...
Diu la mare que no pateixi, que dins el llibre només hi posarem lletres. Lletres que expliquin històries de nens i nenes que juguen a hoquei, dels seus amics i dels seus companys, d'estics i de boles, d'entrenadors i de pares i mares, d'angoixes, d'alegries, de somnis...
... i no hi haurà monstres? Jo, les històries sense monstres les trobo massa avorrides...
...
Diu la mare que hi haurà de tot però que triï jo el títol: Patins i monstres. Està clar. Serà un llibre genial!
