


Tinc una bola rosa. Una bola d’hoquei, és clar. Preciosa, rodona, llisa i superneta. I rosa, és clar. Me la va comprar el pare una vegada que vam anar al Torneig de les 4 Copes a Voltregà. I des d’aquell dia la cuido, la netejo, la vigilo, la passejo, li parlo, jugo amb ella i li ensenyo moltes coses per a què arribi a ser la millor bola rosa del món.
L’Eloi, el meu germà, diu que és superabsurd pretendre ensenyar a una bola rosa. Però la meva bola és molt i molt llesta. I poc a poc, anirà aprenent-ho tot … Tot menys una cosa.
I l’Eloi també diu que és de megatontos tenir una bola i no fer-la servir. Però jo sí que la faig servir. La meva bola fa de tot. La meva bola roda, gira, corre, salta, baixa escales, puja en ascensor, seu al sofà, dorm al meu llit, a vegades va al cole dins la meva motxilla, juga al pilla-pilla, s’amaga a la capsa dels Lego, … La meva bola sap fer de tot … De tot menys una cosa.
I l’Eloi també diu que és hiperestúpid portar una bola rosa a tot arreu. Però a mi m’és igual el que digui l’Eloi. La meva bola ha estat a casa de la Martina i a casa els avis, i ha estat al cine, al Parc de Nadal, a Amposta i fins i tot a Santander … La meva bola ha estat o estarà a tots els llocs del món … a tots els llocs menys a un.
I a més a més diu qué és ultraridícul parlar amb una bola d’hoquei. Però si la mare parla a les plantes i el pare parla a l’ordinador no és tan extrany que jo li digui quatre coses a la meva bola rosa. Quatre coses molt i molt importants … Sobretot una.
L’Eloi, però, insisteix que és requeteplasta tractar una bola rosa com qui tracta una mascota. Però jo no la tracto com si fos una mascota, no la tracto com al meu gat Lu. Ni li dono de menjar ni la pentino. A vegades la banyo, però aprofitant que em banyo jo per a no malgastar aigua. I a l’hivern la poso apropet del radiador, i quan no està la mare la deixo lliscar pel passadís, i si està molt cansada la col·loco al calaix dels mitjons i la tapo amb un buff. Però no penseu que és una bola consentida. La meva bola rosa sap on està el límit … sobretot un.
L’equip roig-i-negre ha recuperat la categoria perduda i s’ha reforçat amb dues internacionals brasileres –Erica i Silvana- i una extremenya
El Reus Deportiu femení no vol desaprofitar el regal rebut el passat agost en forma de permanència en la 1a. Nacional Catalana i, de la mà d’Oriol Borràs, intentarà aconseguir la permanència el més aviat possible. L’equip s’ha reforçat amb dues internacionals brasileres, Erica Bueno i Silvana Nishi, així com una extremenya que ha viscut a l’Argentina, Carolina Herrera. El conjunt reusenc va baixar la temporada passada de Primera Nacional Catalana guanyant únicament un partit en tota la Lliga, però la reestructuració de categories haguda en l’hoquei femení de la Federació Catalana ha permès les noies roig-i-negres no baixar cap esglaó finalment, pel que segueixen a un pas de l’OK Lliga –la màxima categoria de l’hoquei espanyol-. En aquesta nova etapa, l’entrenador serà Oriol Borràs –actual jugador del Vila-seca de Primera Divisió i qui s’estrena en les banquetes com a tècnic-, qui substitueix en el càrrec a Neme Gual. Ell estarà recolzat per Emilio Serrano, nou responsable de l’hoquei femení del Reus Deportiu, que engloba hores d’ara el sènior, el mini-femení i que treballa per fer a curt termini un equip sub-16 que serveixi de base per al primer equip. “El nostre primer objectiu és salvar-nos el més aviat possible i després ja veurem a on podem arribar”, ha explicat Oriol Borràs, qui porta dirigint els entrenaments de l’equip des del 9 d’agost, dia d’inici de la pretemporada. La plantilla que tindrà a la seva disposició el tècnic roig-i-negre compta amb tres fitxatges, dos d’ells estrangers. Les brasileres Erica Bueno i Silvana Namie Nishi són internacionals amb el seu país i, de fet, van jugar la passada Copa Amèrica celebrada a Vic. I l’extremenya Carolina Herrera –ha viscut gairebé sempre a l’Argentina, propera a San Juan- tractarà de donar qualitat a l’equip tot i la seva joventut. Erica és de Sao Paulo, té 33 anys, és jugadora de pista i en la seva carrera esportiva ha jugat en l’AABB, la Portuguesa de Sao Paulo, el Náutico de Recife, el Portuguès de Recife i el Portosantense i el Gulpilhares portuguesos. Portava sent internacional amb el Brasil des de 1996, amb dos subcampionats del món inclosos, però aquest darrer any es va retirar de l’hoquei perquè va marxar a viure a la zona de Paranà, on no hi ha equips. Però amb la celebració de la Copa Amèrica, va ser convocada novament per fer tant d’entrenadora com jugadora i a Vic el Reus la va veure i va decidir incorporar-la. “Estic molt satisfeta de poder jugar fora del meu país, i més fer-ho en un club com el Reus, conegut mundialment. Per la seva banda, Silvana és portera, té 28 anys i també és natural de Sao Paulo. Ha jugat durant la seva trajectòria esportiva en l’AABB, la Portuguesa de Sao Paulo, el Voltregà, el Fundació Nortecoope i el Portosantense portuguesos i darrerament en el Náutico de Recife. Des de 1998 és internacional, així com subcampiona del món en 2002 i 2004 igual que Erica, i ara en la Copa Amèrica de Vic va ser triada millor portera. “El meu desig és que pugui ajudar al millor equip del món en l’esport de l’hoquei a pujar a l’OK Lliga”. Finalment, la jove Carolina Herrera, de 17 anys, nascuda a Badajoz però que gairebé sempre ha viscut a l’Argentina, completa la nòmina de fitxatges. Va jugar en el Racing Jachal de San Juan i aquest darrer any ha pertanyut al Stadium Casablanca de Zaragoza. “Quan em va trucar el Reus, ni els meus pares ni jo ens ho vam pensar, perquè jugar en el Reus, per tota la seva història en aquest esport, és el màxim que hi ha. A més, així podré veure en acció amb freqüència el meu ídol, José Luis ‘Negro’ Páez”. La resta de l’equip roig-i-negre està integrat per la portera Anna Escofet –que es recupera de la seva lesió- i les jugadores Mònica Colom, Laura Domingo, Maria Saldaña, Anna García, Teresa Maria Barberà, Mireia Martínez, Maria Bargalló i Anna Serrano. El Reus Deportiu femení, que compta amb el patrocini de Rigar, Peri i TTA, ja ha jugat un parell de partits amistosos contra equips de l’OK Lliga, ambdós dins del Torneig Internacional d’Hoquei Base recentment celebrat. Contra el Noia van guanyar per 7-0, mentre que davant el Sferic de Terrassa van perdre dignament per 4-2.
Raúl Rodriguez l Reus