He sentit la mare dient el meu nom. És molt fosc. Al llit s’hi està molt bé. Per la finestra veig que tot és negre. Pujo els llençols fins que em tapen el nas, poso el braç sota el coixí i sospiro ... He somiat que sentia la mare dient el meu nom ...
El pare em sacseja suaument, em fa un petó a la galta i diu bon dia. Obro una mica els ulls i tot és encara ben negre. L’habitació, el passadís, el cel que es veu per la finestra ... Em tombo cap a l’esquerra, tanco els ulls i sospiro ... He somiat que venia el pare i deia bon dia ...
Sento olor de cafè. Obro els ulls. Algú ha encès el llum del passadís. La ràdio sona molt fluixet. La Lu ha saltat sobre el llit i em llepa la cara. “Fora Lu, és hora de dormir!”. Encara és molt fosc, i a més a més, avui és dissabte ... I al llit s’hi està tan bé!
“Vinga Ada, farem tard. Hem quedat a dos quarts al pavelló. Vinga, aixeca’t”. “Bon dia, Ada. Són les set. Amunt, amunt. Som-hi !”
Les set no són hores de llevar-se. Les meves amigues del cole no es lleven mai a les set. Ningú del món es lleva mai a les set. Només el Reis Mags i el pare de la Nora. (El pare de la Nora té un camió i a vegades ha de portar blat de moro a Helsinki) Vull dormir més, una horeta més, deu minutets més, una miqueta més ...
“Vinga, Ada. Que farem tard. Tens un partit. Vinga amunt, vinga amunt. vinga amunt!”
Un partit d’hoquei? M’encanta jugar a hoquei. És el millor del món. l’hoquei. És super-mega-fantàstic, és la meva vida, és hiper-xulo. Jo faig el que sigui per un partit d’hoquei. Un partit, que guai !!!...
... però avui juguem molt lluny i jo estic molt cansada. I al llit s’hi està tan bé ... mmm ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada