Estem aquí. I allà. A Reus, a Sant Vicenç de Castellet, a Arenys de Munt o a Barcelona. A prop o lluny. On sigui. Ara o demà. Quan calgui. En cotxe, en furgoneta, en autobús de línia o en patins. Com sigui.
Estem aquí, prop dels que estimen l'hoquei i estem allà, lluny de les enveges i les misèries.
Estem aquí: a hoqueibasefemeni.blogspot.comi estem allà: on la il·lusió és tan gran que no pots abastar-la.
3 comentaris:
Auguro un llarga i prolífica sèrie de somriures aquesta temporada.
El meu és constant sabent que tornarem a coincidir a les pistes la propera temporada. Salut Martí!
Totalmente de acuerdo con Martí!.
Las sonrisas son el mejor indicador de la salud de las jugadoras, del deporte que practican y de la satisfacción de los padres.
Esperaré a tus "somriures" cristalizadas con tu mirada y así contagiarme de ellas y sonreir mientras disfruto con tus obras Pau.
Publica un comentari a l'entrada